Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú
Història de la Ceràmica - Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú

Història de la Ceràmica

Història de la Ceràmica - Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú

Ceràmica negra de Verdú

Des de temps passats Verdú ha estat un centre de producció terrissaire important.

D’època romana s’han trobat tres forns per coure teules, toves, rajoles. elements de construcció i estris casolans.

La primera dada documental que ens referencia un cantirer a Verdú és l’any 1492 i s’anomenava Antoni Guash, però s’han trobat restes de forns dins del primer recinte emmurallat d’època més anteriors. A partir és quan comencen a proliferar els obradors de ceràmica.

En el segle XV Verdú experimenta un creixement, sobretot per les fires i mercats impulsats sota el domini de Poblet, i a mitjans del segle XVII moment en que es va constituir la Confraria de Sant Hipòlit (1605), amb la finalitat de protegir i regular amb una sèrie d’ordinacions l’ofici, hi havia una trentena d’obradors. Durant els segles XV- XVI els cantirers s’instal·laren fora del nucli antic, i sobretot cap al carrer de les Eres i el carrer Nou. Més endavant s’instal·laran fora del nucli antic, cap al carrer de Sant Miquel.

La ceràmica de Verdú aconsegueix el seu màxim esplendor entre els anys vint i cinquanta del segle XX, en què s’arribarà a produir anul·lament milers de càntirs de diversos models.

El càntir o silló que per la seva funcionalitat s’imposa a la resta d’atuells, atès que permetia transportar l’aigua de manera còmoda, conserva l’aigua fresca i també s’hi pot beure a galet.

Tècnica i elaboració

L’anomenada dels càntirs de Verdú en bona part venia donada per l’òptima qualitat de l’argila emprada en l’elaboració. La majoria dels cantirers eren propietaris de terrers i aprofitaven els mesos d’hivern per fer la descoberta i trobar l’argila de més bona qualitat, sobretot la `procedents de la partida dels Carros i les Basselles, a uns dos quilòmetres de la vila.

El transport de l’argila es feia en carros de trabuc, entraven a la vila per carrer Bonaire i carrer Margorell creuaven la Plaça Major i enfilaven el carrer Sant Miquel. L’argila s’estenia a l’era, s’aixafava per deixar-la ben fina, i en el mateix pati els cantirers i tenien la bassa i el bassó. Acte seguit, es tiraven entre deu i dotze coves petits d’argila refinada al bassó, juntament amb l’aigua que contínuament era remenada amb un remenador de fusta. La barreja que en sortia es decantava a la bassa gran, situada a un nivell més baix. Aquesta operació s’anava repetint fins assolir la qualitat de fang desitjat. El fang s’havia d’assecar perquè fos dúctil per poder treballar.

Maurar és la feina que el cantirer feia al començar la jornada abans de posar-se a la roda, i també l’aprenent que rebia el nom de maurador. Maurar amb els peus sobre un munt de fang, després amb les mans per fer més pressió. Després amb una falç es feien dues parts iguals que rebien el nom de pastons. Es treballaven fins a deixar el pastó ben dúctil i un cop preparat el mestre cantirer ja podia agafar-lo per treballar al banc de treball.

El cantirer amb el pastó damunt del plat, el fa pujar i baixar, tot treballant la peça. Quan la peça està acabada la treu del plat amb molta cura i es posava en un prestatge per eixugar-se. Després les dones tornaven a prendre les peces per ser guarnides, per afegir els brocs i la nansa.

Cuita

Quan els càntirs es coïen en forn de llenya, última part del procés d’elaboració, en cada fornada s’hi destinaven en tres-cents feixos de llenya d’olivera, en la que s’hi podien posar uns mil cin-cents sillons, aproximadament. En el moment just s’afegien els feixos de llenya i es procedia a tancar el forn o les boques de respiració del forn de dalt, de manera que es consumia tot l’oxigen de l’argila i es tornava negre. Així és com s’aconseguia el color negre que ha donat el senyal d’identitat a la ceràmica de Verdú.

Per últim el desenfornat és el moment més esperat, és la culminació de tot el procés.

Estris elaborats a Verdú

A Verdú principalment hi trobem estris relacionats amb l’emmagatzematge de l’aigua com ara; embuts, bacines, cossis, cossiols, gibrells, testos, plats, pardaleres, regadores, poals, ambúrnies, mesures de vi, mesures d’oli, abeuradors i menjadores.

Càntir o Silló?

Sempre s’ha distingit entre càntir i silló, el càntir com a peça més gran i amb durs nanses i un sol broc, el silló en canvi té una nansa i dos brocs.
Hi havia el càntir de bassa, el càntir gran, el mig càntir i com a joguina la cantireta, la forma no ha variat amb el temps!

El silló en canvi s’ha caracteritzat per tenir dos brocs i una nansa. Amb els sillons la varietat és immensa, sobretot a partir de finals del segle XIX. Picotí, silló de síndria, mitja síndria, el vigatà, el xato gran, el mitjà,... els de més capacitat servien per anar a la fàbrica, pels pescadors, per les entrades a les masies o per anar a la font. Silló de síndria bomba amb una capacitat de deu o dotze litres, síndria gran, de cinc litres, mitja síndria, tres litres i mig. En canvi els sillons de taula es distingien per l’elegància i amb una capacitat més reduïda; vigorro, de moda, de peu.

Actualitat

A dia d’avui la ceràmica de Verdú es manté amb quatre cantirers que continuen la tradició ceramista de la vila, ja que un aspecte importat de l’ofici és el seu caràcter familiar, la producció continua sent variada, es continuen elaborant els tradicionals sillons negres, però s’ha diversificat especialment amb peces d’encàrrec i decoratives com són els murals.

En l’actualitat, els obradors dels ceramistes de Verdú majoritàriament continuen localitzats al carrer de Sant Miquel, conegut com el carrer dels cantirers, si bé és cert que alguns han traslladat el negoci a la carretera d’accés a la vila per una qüestió comercial.

Història de la Ceràmica - Ruta dels Murals Ceràmics de VerdúHistòria de la Ceràmica - Ruta dels Murals Ceràmics de VerdúCeràmica negra - Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú

Mapa: Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú

Com fer la ruta?

La Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú està pensada perquè la puguis fer al teu aire. Passeja pels carrers del poble i descobreix cada mural al teu ritme, gaudint de l’art i la història que envolten la nostra ceràmica negra.

Vine a Verdú i viu una experiència única i inoblidable!

Més informació

Saps com arribar a Verdú?

Verdú està situat a la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, Catalunya.

Per arribar-hi, es pot agafar l’autovia A-2 fins a Tàrrega i després seguir la carretera C-14 fins a Verdú. També es pot arribar a Tàrrega en tren. De Tàrrega a Verdú el desplaçament s’ha de fer en taxi o bé a peu.

Més informació
Verdú a Catalunya - Ruta dels Murals Ceràmics de Verdú