Enric Orobitg Clua

Telèfon: +34 973347220

Per què la ceràmica

El meu pare era un home especial. Llavors com que ell havia sigut mestre, va viure la guerra, la repressió, va marxar a l'exili, era un home d'ideals.

Tot això et forma. Llavors ell pintava, a l'època que estava a l'exili a Andorra, pintava paisatges, feia poemes, li agradava la música clàssica, escrivia obres literàries...

I llavors el meu pare, va ser ell el que em va dir mira, escolta, per què no proves la ceràmica, que igual t'agrada. Jo tenia el meu torn i allà vaig començar. I em vaig fer un forn fet amb terra que no va funcionar mai, però vaig fer el meu primer forn.

Llavors jo vaig muntar allà una empresa, vaig muntar un taller de ceràmica. Però les coses no van acabar de funcionar i al final és quan jo vaig deixar Andorra. I vaig vindre aquí a Verdú, hi vaig muntar un taller de ceràmica.

Llavors, comences a pensar a veure què és el que hi ha al mercat, i això em va permetre tindre un mercat que podia anar col·locant peces, peces fetes totes amb un procés manual i de poca producció.

Després, vaig començar a fer unes figures i amb aquelles figures el mercat es va ampliar, i fèiem moltes coses allò, els dracs...

I vam anar ampliant i cada vegada teníem més a treballar perquè fèiem més peces i teníem més mercat. I això es va derrumbar a partir que van aparèixer les importacions i tot això; i jo he intentat sobreviure amb aquestes condicions, i llavors van vindre molts murals i amb els murals tenia una forma d'expressar-me.

Sóc un artesà, sóc un home que treballa amb les mans, que ha adquirit uns coneixements, perquè per treballar amb ceràmica has de tenir uns coneixements, has de conèixer tot aquest material que treballes, i que busques introduir alguna cosa teva, busques deixar amb el teu treball que reconegui el que fas.

Influències

Bé, jo diria que dels ceramistes, de molts, de diferents ceramistes.

A nivell de... potser de les figuracions que faig jo recordo que un dels personatges que m'agradaven molt, quan mirava els llibres d'art, m'agradava el Bosco.

Amb tota l'expressió artística figurativa i ja no per dir dels grans, però també jo penso que de tots n'ha replegues alguna cosa. En concret, pot ser de ningú en concret, però de tots sí, de tots sí.

El ceramista en la societat contemporània

En la societat contemporani el ceramista està.. què, em sembla que no té ni paper. Em sembla que la ceràmica ha sigut tan decisiva i tan important per a la humanitat perquè jo crec que la ceràmica ha sigut una de les primeres activitats i que després devia passar a ser com a artesà o com a indústria, podríem dir, que va facilitar que ens poguéssim desenvolupar en el sentit que necessitàvem objectes per mantenir els aliments, l'aigua els vins, el que fos.

I la ceràmica... Ens donava aquesta solució.

Futur de la ceràmica

Bé, jo per al meu futur jo ja el comprenc ja estic ja he treballat ja he fet la meva tasca.

Continuo fent alguna cosa perquè és l'activitat que faig i així em mantinc viu, em mantinc despert, viu. No amb el sentit viu aquest que sembla que si no fas alguna cosa no estàs viu, jo tampoc no el comparteixo. Jo per mi viure és gaudir de la vida, és estar atent a lo que et passa al teu entorn, no? I jo estic atent fent ceràmica.

La ceràmica com a passatemps potser serà el futur, i entre ells aquesta ceràmica com passatemps sempre hi haurà el que és creatiu, que és que està per davant i que farà algunes peces meravelloses... però ja em sembla que ens ha desbancat una mica.

Però anem molt de pressa, el món modern és molt ràpid i tot. No ho sé, no ho puc preveure.