Eduard Boleda Farré

Telèfon: +34 973347090

Per què la ceràmica

Bé la ceràmica és un fet d'aquí Verdú. És ser de Verdú, i viure la ceràmica és com tot un per a mi. I sempre ho he vist aquí Verdú, després el meu pare també va fer ceràmica amb rajoles i pintava i sempre ha format part de la meva vida.

I la meva germana també va fer ceràmica a l'escola Massana i també fa ceràmica i doncs ha format part. I per a mi va ser… Va començar quan em vaig casar. I vaig veure un quadre que tenia de ceràmica i li vaig dir a la meva dona, això també ho faria. I vaig demanar fang aquí per dalt, vaig fer el quadre, m'ho van coure i tot va ser com molt fluid, una cosa fluida i després una extensió del que jo ja faig que és música i així.

Ha sigut una cosa que ha vingut molt fluida amb mi, no he anat mai cap a cap escola ni res, Per indicacions de ceramistes que van dir, fes-ho així, fes-ho aixà i ha sigut una cosa molt fluida.

Influències

Seguir els consells de ceramistes. Després també, un cop seguíem uns consells d'un cosí meu, que és un gran pintor, que es diu Magí Puig, i quan va veure l'estil que ara estic fent, em va dir, ara sí, perquè fins abans feia un altre estil i em deia, bueno, bueno bueno i quan va veure aquest estil va ser, ara sí.

Aquest estil també, va començar amb una cosa que, hi havia un ninot que feien anuncis per la tele que es deia Fido Dido, una cosa, un dibuix alt i prim, i primer vaig fer les figures seguint aquest. Després hi ha un escultor que ara no me'n recordo com se diu, Modigliani podeu, així que fa unes escultures altes i primes, també se'n va ocórrer, i després quan les faig grosses també a vegades penso en  el Botero, que feia totes figures grosses.

Però bé, és una cosa bastant eclèctica, totes les influències que he tingut. Però així vaig seguir bastant aquest consell que em va donar el meu cosí que em va dir, ara sí, perquè fins llavors em veia les figures que feia i deia, que, bueno sí, també, però em va dir, ara sí, llavors, perquè tenen com un  segell, tothom ha de tindre un segell, els pobles han de tindre un segell, i de dir, doncs Verdú, Verdú ceràmica i, per exemple vi, i és important tindre una personalitat.

El ceramista en la societat contemporània

Cada vegada crec que és més petit. Jo, perquè jo soc el primer que... abans inclús recordo que anàvem per allí i poder comprar algun plat de ceràmica; recordo anar a Tunísia a comprar plats, i n'havíem comprat i ara no se m'acut pas comprar ceràmica, no? I després, com a cosa decorativa potser sí, però penses potser abans en un quadre o així, que amb ceràmica, i després com a utilitari, doncs res.

I això també és el que s'exclamen els ceramistes d'aquí, que no hi ha massa futur, això és el que em sembla a mi.

Futur de la ceràmica

Bueno el meu futur ceramista, jo espero passar-m'ho bé, jo m'ho passo bé. Fa temps enrere que em van dir, si vols les teves figures les podem posar aquí en aquesta botiga i així.

I no m'agrada, perquè m'agrada més veure la gent que ve a casa, llavors jo puc parlar amb la gent i doncs... És una manera d'interrelacionar-nos amb la gent. Per exemple, van vindre uns que feien el camí de Sant Ignasi i va vindre una dona de Califòrnia i em va comprar 7 o 8 figures. Encantada. llavors vam estar xerrant i encara hi ha una mica de relació.

I doncs amb gent que ve de fora, doncs fa relació i els explico el que faig, com els que fem els concerts que faig com a músic i així. I m'agrada aquesta relació Les coses de música o això m'agraden per la relació que puc fer-hi i el futur que espero jo, bueno és això, passar-m'ho bé, no sé si... el futur de la ceràmica en general, el futur, bueno, el veig negre eh?

Com la ceràmica. No, però vull dir, és com més residual, abans era com una cosa més del dia a dia, i ara l'únic futur que hi veig és que si els ceramistes de d’aquí Verdú fessin un segell propi de ceràmica i que fessin a més a més, no només es dediquessin a vendre la ceràmica, sinó fer com tota l'explicació i que fos com una activitat de la gent que ve, de dir, doncs bueno, veiem com passen, veiem com això i tot, tot com un tot.