Cantirer fent fornada

Tema: Aquest mural ens descriu un dels moments més delicats del procés d’elaboració: el cantirer en plena cuita.

Elements: La imatge il·lustra el moment en què el cantirer alimenta amb un feix de llenya, habitualment branques d’olivera, la boca del forn, tal i com s’havia fet tradicionalment, i així augmentar la temperatura per la cocció de les peces de ceràmica negra que hi ha al seu interior. Al costat mateix de la boca del forn hi podem veure un parell de sillons negres, i és que la ceràmica negra és el distintiu de la vila.

Verdú fou declarat Zona d’Interès Artesanal per la Generalitat de Catalunya per la ceràmica negra, que avui només s’elabora a Quart i a Verdú.

Estil: Entre figuratiu i realista.

Simbolisme: Representació d’una activitat pròpia dels cantirers.

Encàrrec: Obra personal.

Context històric: El primer cantirer documentat com a mestre cantirer fou Antoni Guash, l’any 1495. Al Llibre de les Estimes (1549) s’hi registren catorze cantirers, i a mitjans del segle XVII, en el moment en què es va constituir la Confraria de Sant Hipòlit, hi havia una trentena d’obradors, una xifra que es va mantenir fins al segle XIX.

Amb l’arribada de les neveres, als anys ‘50 del segle XX es va produir una gran crisi a la indústria cantirera. Poc a poc la ceràmica pràctica i utilitària deixa pas a les peces decoratives de caire artístic.

La importància de la ceràmica de Verdú s’ha distingit per elaborar peces destinades a l’emmagatzematge de l’aigua: embuts, cossiols, gibrells, regadores, ambúrnies, mesures, abeuradors i menjadores.

Curiositats: Els Sambola, són una família que procedeix de França i que s’establiren a Verdú a finals del segle XVI. A partir de 1664 ja se sap que hi havia cantirers a la família. Tot i les diverses branques familiars al llarg de diferents generacions, avui trobem els germans Francesc i Magí, descendents d’aquesta llarga nissaga, com a ceramistes que comparteixen obrador al carrer de Sant Miquel.